Arriba un moment en la vida, que te n’adones
que hi ha coses que no són tan importants com t’ho varen fer creure quan eres
petit i, de sobte, la vida es torna molt més fàcil.
Les dents, si per una o dues nits no te les
fas netes, no passa res. No et cauran com deia la teva àvia. Les nits es
poden allargar tot el que vulguis, el món no desapareix quan s’acaben els
dibuixos de bona nit. Dins una tassa no només es pot beure llet, o tè, o
cafè... si falten tassons, també hi cap l’aigua, els sucs i fins i tot, els
combinats amb alcohol. Fer servir la cadira com a armari, molt més còmode i
fàcil de trobar la roba. Apagar el mòbil, i desaparèixer del món. Apagar
l’ordinador, encendre la cadena de música i entrar a un món nou. Emborratxar-te
entre setmana, fer l’amor com si del darrer dia de la teva vida es tractés,
fumar marihuana al llit i filosofar mirant el sostre o a través de la finestra.
Pensar que per un dia que arribis tard, no passa res (això només per la gent
puntual). No deixar propina o deixar-ne molta perquè pots i perquè t’agradaria
anar de copes amb el cambrer que t’ha servit. Dur els calcetins de diferent
color. Beure aigua directament de la botella, i la llet també. Començar una
dieta el dilluns dematí (totes les dietes es comencen en dilluns, o l’u de
gener) i menjar-te un tros de pastís sobre les cinc i mitja. Ballar amb
incontinència al mig de la pista de la discoteca i beure el que sigui per
lluitar amb la suor. Treure els cans en pijama. Tallar-te les ungles ja
pintades per no haver-les de despintar i pintar de nou. Faltar un dia a classe
perquè tens son i perquè creus que et mereixes descansar. Enviar-li un missatge
al teu enamorat al mig de classe de història perquè recordi que l’estimes.
Estar orgullós d’una foto encara que no hi surtis guapo. No arreglar-te per
sortir perquè, simplement, et fa peresa. Mirar pel·lícules de dibuixos animats
amb 34 anys. Menjar cereals de xocolate amb 42. Anar al metge, i no fer-li cas.
Quedar-te dormit al sofà, mirant la televisió, ben aposta. Seure al terra per
xerrar per telèfon amb un amic preocupat i dinar de dret. Mirar al teu amor,
que et miri i somriure mútuament.
Per molt que passi, aquí la vida recobra el
seu sentit, i sembla més fàcil que mai.