Què bé.

Aquesta vegada és per tu.

Perquè m'ocupes per dins, de cap a peus.

Diuen que la sort es té o no.

Que va i ve.

Gràcies per tornar.

Fa vent i tu et dutxes.

Amagada t'escric que t'estim.



Cegar-nos amb mentides.

Jutjar-nos i predicar llibertat.

"Déixe't en pau".

La vida està per compartir-la

tu ho sabies

jo no sóc pacient

impaciència de merda.

La vida és més llarga si tu vas més a poc a poc

i més simple si ets feliç.


Gràcies per no desaparèixer mai

i per tornar

tornar a aparèixer.

La meva vida està per compartir-la amb tu.


Acab de matar un moscard a la primera.

La vida és absurda, no és vera?

Anem a riure, junts

Somriure
Sempre que es pugui

Anem a viure, junts. 1 d'abril. A la fi. Per començar.

Tenim el món per davant.
I una vida. Una maravellosa vida.

Tu ho sabies
Jo vull ser nosaltres.


Gràcies per abraçar-me.

Simple teràpia.

Haver de contar les coses

I alhora

Estar fart de contar-les.

Pensar, jutjar-se,

jutjar-se per jutjar-se,

 i pensar en deixar de pensar.

Dies lents que volen i s’esborren

Voler aprofitar el temps

Perdre’l, i jutjar-se per això també.

Somiar impacientment

Córrer sense moure’s del lloc.

Aprenentatge constant, forçat, pel bé propi. Però costa.

Nits que sobren. Dormir frissant per despertar.

Un dia mes. Un dia menys.

Hauria de ...

Voldria ...

Em fa mal ...

La vida és l’ara. Per lo bo i per lo dolent.

Apechuga.  

thc (o Ja és desembre)

Escriure perquè sí.

Poesia conceptual.

O això és el que li diuen, crec.

Planxar-te els cabells, ulls negres i pintallavis obscur.

Voler i no voler.

Acostumar-te als canvis i gaudir-los. Perquè ets jove. I la vida és curta.

O llarga, segons com es visqui.

Arribar a la porta de la mort, obrir-la, mirar enrere, i somriure. Perquè sí, perquè has viscut, i no necessites res més.

Confiar en un mateix

Sí que es pot

Mou el cul!

Enyorar l’estiu escoltant cançons de l’estiu passat.

Records que frisses a que es multipliquin.

Frisses i caus en l’addicció als bons moments.

Cada cop en necessites més. Endorfines, fum, foc, decibels, els cinc sentits... 

i poc més.

Volar tombat.

Com surar nuu sobre l’aigua, amb les orelles tapades. Cor, mar i tu.

Bussejar amb els ulls tancats, sense por, sense un final. A veure qui arriba més enfora!

El frio complica siempre las cosas.

El fred només per les begudes. Com més fredes millor.

Però res més. Pell pàl·lida. Dits quasi blaus. Un clínex usat a cada butxaca de cadascun dels tres abrics.

Ja és desembre.

Em queden 9 dies pels 23.

Els mateixos nirvis pre-aniversari de sempre, des que tens consciència de créixer.

Ja és desembre. 

Festiu.

Despertar-se i voler dormir un altre vegada.

Girar-se i trobar la paret.

Sortir de la calor del llit per començar de nou, en fred.

Obrir la bústia i veure que ningú no ha pensat en tu.

Cafetera petita. Torradora per dues torrades, per una persona.

Dutxar-te i tenir tot el temps del món per fer-ho.

Mirar-se al mirall i retrobar-se, o intentar-ho.

Sortir al sol i perdre’s.

Mirar les onades i voler poder volar.

Ningú va dir que seria fàcil.

Dir fàcilment el que seria.

Tancar la porta volent sortir.

Esperar. Desesperar. En definitiva, paciència. 

+18

Llevar una vida de pecado tampoco es tan duro como algunos lo pintan.

Tal vez represente una total liberación.

Te masturbas cuando quieres pensando en quien quieres. En secreto.
Enciendes ese mechero en el total silencio.
Una ducha fría y vuelves a tu habitación, a tu cama, una cama que huele a sexo y ceniza.
Llenas tus pulmones de humo verde y los vacías con dos orgasmos, o tres.
Y te dices... "que no suene ese jodido teléfono, que nadie ni nada interrumpa MI momento".

No es elegancia, ni belleza, es simple placer.
Hay palabra más bonita que "placer"? Imposible de malinterpretar.

Vivirías así SIEMPRE.
Sexo, drogas y cualquier canción.

Princesa.

Un home assegut al mig d’una sala buida. Al seu costat una capsa de sabates tancada. Ell mira al públic amb un somriure, amb molta dolçor i estima. Va vestit amb trajo, amb la corbata un poc descordada. Es despentina amb plaer els cabells engominats. Mira al públic, es sorprèn i riu suaument com un infant satisfet.

Home: (bromista) Què? Què passa? (riu) Et faig gràcia petita? Sí? M’agrada tant quan rius. No saps la tranquil·litat que em dóna, filla meva. Ets tan pura... (sospira i torna al món de merda real) Saps que li ha passat avui al teu pare? No, com ho has de saber... Ets tan..  (de sobte) m’han despatxat de la feina. Em mor de vergonya, però sí. Al final ho han aconseguit. S’han hagut d’inventar una excusa qualsevol per treure a ton pare, un dels millors treballadors des de fa trenta-sis anys, al puta carrer. (silenci)  Aquella “reunió urgent”, a l’hora de tancar l’oficina, ja feia pudor d’enfora. Ja es veia venir. M’han dit que feia una setmana que s’estaven plantejant una retallada de personal. Una setmana! I van els fills de puta i em fan treballar tot el meu darrer dia per dir-me a les dues que fa una setmana que no em necessiten. (Pausa) Que n’ets de feliç en la ignorància. Fa dos dies, quan vaig arribar tan tard de la feina, te’n recordes? No era perquè se m’allargués la feina, (somriu)  ni perquè havia quedat amb una suposada amant que assegura la mamà, no. Va ser perquè, perquè... he trobat una casa, saps? No un apartament ni un estudi qualsevol, una casa de veritat. Com les que pintaràs d’aquí un anyet o dos. Amb el seu sostre de color vermell fosc i la seva finestra blava. Una caseta per les meves tres princeses: tu, la mamà i la teva germana que ve de camí. (silenci) Però el papà ja no te diners. L’atur just just m’arribarà per comprar-te els darrers bolquers, però després no hi haurà més. (pausa) Tinc 56 anys, filla. Ja no em voldrà ningú a la seva empresa. Amés, no sé fer res. Soc fatal arreglant coses, em fan mal els genolls i amb tota la feina que tenia no he tingut temps d’aprendre anglès. Ja me diràs. (pausa, intenta ser optimista) Però almenys et tinc a tu. I m’agradaria cuidar-te i mimar-te fins que diguessis prou. Comprar-te joguines, organitzar-te festes d’aniversaris inoblidables i, fins i tot, aguantar al teu al·lot adolescent quan arribi el moment. Tot per tu. Perquè siguis feliç i t’enorgulleixis de ton pare. (pausa, la mira als ulls) Sort que encara veus borrosa la meva cara. Ara mateix soc vergonyós. No soc ningú.

(Pausa llarga .L’home obri la capsa i hi treu tot el necessari per punxar-se heroïna. Comença a preparar-se el xut i, passat un temps, s’adona que la seva filla segueix allà. Pausa)

Encara no ets suficientment gran com per recordar-te’n d’això, oi? Esper que no... Ja que sóc vergonyós ho soc fins al final. (Segueix preparant-se) És dur ser gran, filla. És a dir, està molt bé, perquè ets una persona lliure i no t’has d’explicar a ningú, però, així com passen els anys, se’ns amuntonen a la gepa preocupacions i responsabilitats que ens impedeixen volar i ocupar-nos de la nostra felicitat. Al capdavall només tenim una vida, no?  (Pausa) Mira, això és una goma elàstica. Li he hagut de robar a la mare del seu calaix de costura... Això és posa al braç, just davall del bíceps, i atura la circulació de la sang. Com un accident a l’autopista. Tampoc saps el que és això. (Pausa) Això és una agulla. És meva, mai te la deixaria, ni tan sols si fossis major d’edat. Amb aquestes coses no es juga, o l’has cagada. Jo vaig començar, jo em vaig enganxar. Jo l’he cagada. (Silenci) Tu has tingut molta sort filla. Tens una mare preciosa que t’esperava de feia anys i que t’estima més que a res. (Pausa) Avui es mereixia sortir amb les seves amigues, ets un tresor molt dur de tenir-ne cura. I em tens a jo... que, sigui un desgraciat o no, t’estimo com mai he estimat. (Mira el rellotge) Perfecte, encara tenim molt de temps per estar sols. (Canvi)  El pare ha de desaparèixer d’aquest món una estona, filla. Altres dies hagués esperat a que la mare i tu dormíssiu, però avui ho vull oblidar tot ben aviat.  Dormirem una estona, d’acord? Tu no et preocupis, jo seré al teu costat, no em mouré d’aquí. Has dinat, t’he canviat el bolquer, has fet el rot, d’acord. Escolta, si et passa qualque cosa important, si no et trobes bé o alguna cosa et molesta plora, filla, plora amb tota la teva força. Això segurament em desperti i em llevi la tonteria de damunt, d’acord? Però per favor, només si és molt necessari. (Mirant la xeringa) El pare ho fa tot molt millor després de dormir una estona.

(Silenci. Ell es punxa i comença a relaxar el cos fins quedar tombat.)

Princesa, soc aquí. No et deixaré mai, preciosa meva. El papà és un desgraciat però tu ets la meva força. Només una estoneta, d’acord? Recorda, quan em necessitis només cal que ploris fort, ben fort...

(Queda estès al terra. Silenci. Fosc progressiu).    

Somrigui, per favor.

Arriba un moment en la vida, que te n’adones que hi ha coses que no són tan importants com t’ho varen fer creure quan eres petit i, de sobte, la vida es torna molt més fàcil.

Les dents, si per una o dues nits no te les fas netes, no passa res. No et cauran com deia la teva àvia. Les nits es poden allargar tot el que vulguis, el món no desapareix quan s’acaben els dibuixos de bona nit. Dins una tassa no només es pot beure llet, o tè, o cafè... si falten tassons, també hi cap l’aigua, els sucs i fins i tot, els combinats amb alcohol. Fer servir la cadira com a armari, molt més còmode i fàcil de trobar la roba. Apagar el mòbil, i desaparèixer del món. Apagar l’ordinador, encendre la cadena de música i entrar a un món nou. Emborratxar-te entre setmana, fer l’amor com si del darrer dia de la teva vida es tractés, fumar marihuana al llit i filosofar mirant el sostre o a través de la finestra. Pensar que per un dia que arribis tard, no passa res (això només per la gent puntual). No deixar propina o deixar-ne molta perquè pots i perquè t’agradaria anar de copes amb el cambrer que t’ha servit. Dur els calcetins de diferent color. Beure aigua directament de la botella, i la llet també. Començar una dieta el dilluns dematí (totes les dietes es comencen en dilluns, o l’u de gener) i menjar-te un tros de pastís sobre les cinc i mitja. Ballar amb incontinència al mig de la pista de la discoteca i beure el que sigui per lluitar amb la suor. Treure els cans en pijama. Tallar-te les ungles ja pintades per no haver-les de despintar i pintar de nou. Faltar un dia a classe perquè tens son i perquè creus que et mereixes descansar. Enviar-li un missatge al teu enamorat al mig de classe de història perquè recordi que l’estimes. Estar orgullós d’una foto encara que no hi surtis guapo. No arreglar-te per sortir perquè, simplement, et fa peresa. Mirar pel·lícules de dibuixos animats amb 34 anys. Menjar cereals de xocolate amb 42. Anar al metge, i no fer-li cas. Quedar-te dormit al sofà, mirant la televisió, ben aposta. Seure al terra per xerrar per telèfon amb un amic preocupat i dinar de dret. Mirar al teu amor, que et miri i somriure mútuament. 

Per molt que passi, aquí la vida recobra el seu sentit, i sembla més fàcil que mai.