No passa res:)

Arriba un moment en la vida, que te n’adones que hi ha coses que no són tan importants com t’ho varen fer creure quan eres petit i, de sobte, la vida es torna molt més fàcil....

Les dents, si per una o dues nits no te les fas netes, no passa res. No et cauran les dents com deia la teva àvia. Les nits es poden allargar tot el que vulguis, el món no desapareix quan s’acaben els dibuixos de bona nit. Dins una tassa no només es pot beure llet, o tè, o cafè... si falten tassons, també hi cap l’aigua, els sucs i fins i tot, els combinats amb alcohol.
Fer servir la cadira com a armari, molt més còmode i fàcil de trobar la roba. Apagar el mòbil, i desaparèixer del món. Apagar l’ordinador, encendre la cadena de música i entrar a un món nou.
Emborratxar-te entre setmana, fer l’amor com si del darrer dia de la teva vida es tractés, fumar marihuana al llit i filosofar mirant el sostre o a través de la finestra. Pensar que per un dia que arribis tard, no passa res (això només per la gent puntual).
No deixar propina o deixar-ne molta perquè pots i perquè t’agradaria anar de copes amb el cambrer que t’ha servit. Dur els calcetins de diferent color. Beure aigua directament de la botella, i la llet també. Començar una dieta el dilluns dematí (totes les dietes es comencen en dilluns, o l’u de gener) i menjar-te un tros de pastís sobre les cinc i mitja. Ballar amb incontinència al mig de la pista de la discoteca i beure el que sigui per lluitar amb la suor.
Faltar un dia a classe perquè tens son i perquè creus que et mereixes descansar.Treure els cans en pijama. Tallar-te les ungles ja pintades per no haver-les de despintar i pintar de nou.  Enviar-li un missatge al teu enamorat al mig de classe de història perquè recordi que l’estimes.
Estar orgullós d’una foto encara que no hi surtis guapo. No arreglar-te per sortir perquè, simplement, et fa peresa. Mirar pel·lícules de dibuixos animats amb 34 anys. Menjar cereals de xocolate amb 42.
Anar al metge, i no fer-li cas. Quedar-te dormit al sofà, mirant la televisió, ben aposta.
Seure al terra per xerrar per telèfon amb un amic preocupat i dinar de dret. Mirar al teu amor, que et miri, i somriure mútuament.
Per molt que passi, aquí la vida recobra el seu sentit,
i sembla més fàcil que mai.

Es así.

Por que hay cosas que, a pesar de todo, no cambian.


Aunque tengas la sensación de que el mundo gira en el sentido contrario, porque hagas lo que hagas nada parece funcionar, el sol siempre saldrá por el Este.


En los 31 de diciembre de cada año, donde las chicas se preocupan por qué vestido llevar y lucir, las hormigas volverán a arrastrar la misma hoja de siempre, hacia su queridísimo hormiguero.


En esos momentos en que el mundo se desmorona cuando el amor desaparece o traiciona, la hierba seguirá creciendo, sea buena o mala.


Cuando entre beso y caricia el tiempo se congela con un calor irrepetible, las nubes siguen viajando empujadas por un viento incesante; el mismo que mueve, impensadamente, las aspas de un molino que gira y gira aunque un enamorado concentre toda su vida en mirar a su amada dormida entre cojines blancos.


La lluvia te mojará igual lleves vaqueros o un vestido de Gucci, le da igual, es así.


Cuando un hombre elije entre rojo carmín y rojo carmesí en el pintalabios que piensa regalarle a su hermana pequeña, en ese momento de duda, las olas seguirán golpeando y moldeando las rocas de ese acantilado sobre el cual, quizás, algún día, se sentará un escritor frustrado a escribir y escribir hasta gastar ese bolígrafo y ese montón de hojas que, consiga la fama o no, seguirán esperándole sobre su escritorio, testigos de momentos de lágrimas y desilusión.


Porque hay cosas que no podemos controlar, hay cosas en las que pensar, hay cosas que nos pasan, pero también las hay que no cambian nunca.