thc (o Ja és desembre)

Escriure perquè sí.

Poesia conceptual.

O això és el que li diuen, crec.

Planxar-te els cabells, ulls negres i pintallavis obscur.

Voler i no voler.

Acostumar-te als canvis i gaudir-los. Perquè ets jove. I la vida és curta.

O llarga, segons com es visqui.

Arribar a la porta de la mort, obrir-la, mirar enrere, i somriure. Perquè sí, perquè has viscut, i no necessites res més.

Confiar en un mateix

Sí que es pot

Mou el cul!

Enyorar l’estiu escoltant cançons de l’estiu passat.

Records que frisses a que es multipliquin.

Frisses i caus en l’addicció als bons moments.

Cada cop en necessites més. Endorfines, fum, foc, decibels, els cinc sentits... 

i poc més.

Volar tombat.

Com surar nuu sobre l’aigua, amb les orelles tapades. Cor, mar i tu.

Bussejar amb els ulls tancats, sense por, sense un final. A veure qui arriba més enfora!

El frio complica siempre las cosas.

El fred només per les begudes. Com més fredes millor.

Però res més. Pell pàl·lida. Dits quasi blaus. Un clínex usat a cada butxaca de cadascun dels tres abrics.

Ja és desembre.

Em queden 9 dies pels 23.

Els mateixos nirvis pre-aniversari de sempre, des que tens consciència de créixer.

Ja és desembre.