Següent, per favor!

-003: (als seus companys, que jeuen amb ell) Ei al·lots! Com ha anat? Què tal? Guai, no?

-005: (agre) Home, no sé que dir-te. Aquell home tenia les mans tan seques que m'ha vingut al cap l'horrible sensació de quan, cada nadal, el meu cosí, el paper de vidre, m'abraça per donar-me els molts d'anys...

-007: Doncs jo he tingut molta sort! Aquella dona just acabava de posar-se crema anti-arrues hidratant a les mans. Fins i tot, m'ha bastat per les meves! (riu)

-003: Jo estic una mica preocupat pel 000... no l'he vist encara... tothom es pensa que no serveix per a res i el són capaços de tirar-lo al fems...

-005: Però si és el primer de tots! El comptador de torns de la nostra carnisseria comença pel 000, no pel 001!

-001: (trist) Eh... i jo quina culpa en tinc?

(Apareixen de cop el 008 i el 009)

-008: Uff!! Quin viatge! Aquell home no ha deixat de doblegar-me per tots els costats per vèncer l'avorriment. Tinc l'esquena destrossada...

-009: (emocionada) Ai calla, calla estimat! Deixa de queixar-te que tinc noves notícies sobre 000!

-Tots: Ah sí?
          Conta, conta!
          Què me'n dius!

-003: Sshhh! Callau i deixau que parli!

-009: (s'aclara la veu) El paper d'embalar m'ha dit que el paper de diari afirma que el paper de vàter li ha contat que 000 ha conegut a una tiquet preciosa i, a més, molt rica! Han coincidit a la butxaca dreta d'aquella senyora, s'han enamorat sobtadament i han decidit casar-se de seguida. La llista de la compra ha precidit la cerimònia! No ho trobau fantàstic?

-Tots: Bravo! Què bé! Visca els nuvis!

(De sobte es sent un crid agònic)

-005: Què punyetes ha estat això?

-007: Sonava a...

-009: (assustada) No, per favor...

-Mare: (al seu fill) Però es pot saber què has fet!? Ara com sabrem el número que teniem? El tiquet s'ha de guardar i, quan et toca el teu torn, el deixes aquí, a la cenalleta, amb tots els altres, ho veus? A veure si puc recomposar-lo abans de que ens toqui...

(Silenci llarg)

-003: Adéu per sempre amic 006...

(Tots els tiquets es giren, número cap avall i resten quiets en silenci, en acte de dol)



--------------------------------------------------------------------------------------------

Potser m'agraden els detalls de la vida, o donar vida a detalls quasi inexistents.
Avui volia fer un homenatge a la tan efímera vida dels tiquets de torn. Surten del seu dispensador, viuen uns instants a les mans dels clients i, finalment, són quasi enterrats: a vegades de manera terrible a qualsevol paperera i, amb sort, a la cenalleta preparada per la seva recollida i reciclatge.

 I l'home torna a decidir sobre l'existència d'un objecte tan simple, però que alhora evita baralles, malentesos i, fins i tot, un dia de malhumor perquè "aquell s'ha colat i jo estava abans".

Ara, si anau a una tenda amb tiquets de torn, feu-lis la vida el més agradable possible. Per a ells és la seva única comesa.