Quins nassos...

Això era i no era, un home que es posava tanta colònia per anar a fer feina, que cada pic que surtia de casa seva, deixava el replà tan banyat que els veïns no aturaven de relliscar-hi.

Un dia, la presidenta de la comunitat (la senyora Edwild, que vivia amb 4 moixos al seu piset de 72 metres quadrats) va decidir convocar una reunió extraordinària per tal de poder parlar del tema amb els seus veïns i trobar-hi una solució. La va convocar el dilluns a les 16.27 de l'horabaixa, perquè sabia que els senyors Puggin sempre arribaven 3 minuts tard a tots els llocs, i així podrien començar la reunió puntualment a les 16.30.
Durant aquesta, es proposaren milers de propostes, bé, milers no perquè tampoc eren tants de veïns, però sí un bon grapat. Les germanes Triffon, que vivien al 2n A, van proposar de cobrir de moqueta tot el replà, per tal que almenys hi hagués alguna cosa que filtrés el líquid. El senyor Huggans, un senyor de 95 anys, però que encara caminava sense problemes i estudiava la carrera de Ciències Naturals, va proposar construir un caminet de tovallola des de la porta del Senyor Perfumat fins la porta de sortida. Els senyors Kremplin, un matrimoni molt avar i oportunista, van decidir que podríen instal·lar un sistema de deshumidificadors per tal de destil·lar l'aroma i poder fer una còpia exacta del perfum, tot això, clar, en benefici comú de la comunitat. El senyor Prondinni, lladre de guant blanc de professió, va oferir-se per, simplement, robar totes les colònies d'aquella casa; però el Senyor Perfumat no era precisament pobre, i podria comprar-se totes les colònies que volgués. Van surtir idees com comprar katiuskas grogues per tothom, o comprar al Senyor Perfumat unes sabates amb mopa a les soles per tal que reculli la seva pròpia deixalla, o augmentar els impostos d'aquells veïns que superéssin un nivell concret de consum de colònia... però res d'això va ser votat per majoria ni acceptat per tothom.

Un dia de febrer, la senyora Edwild es va enterar "sense voler" que el Senyor Perfumat havia estat abandonat per la seva dona, la qual no soportava la pudor d'excés de colònia que cada dia desprenia el seu marit. Ell va quedar molt trist i solet a casa seva i va deixar de posar-se colònia. Els veïns, en un principi, es van alegrar molt i van estar satisfets que el problema de la colònia s'hagués resolt per ell mateix.
Però no va ser fins un parell de dies després, que el replà va començar a fer una pudor terrible, inaguantable, era una mescla entre mostassa alemana i floridura marina. Ja no feia aquella oloreta fresca de tulipans amb sucre en pols. El Senyor Perfumat ja no ambientava el replà amb l'essència d'aquella colònia que, per molt que banyés el terra, la seva bona oloreta era indiscutible.
Així que es va fer una altra reunió extraordinària i es va decidir regalar al pobre Senyor Perfumat el nou invent del senyor Iklens (científic inventor de calefació per aquaris de peixos tropicals): un perfum en pols; un perfum d'essència de préssecs caribenys amb dosificador inclòs, que permet aplicar-s'hi una quantitat determinada al dia, i no més. El Senyor Perfumat va estar molt content pel regal dels seus veïns i va tornar la bona oloreta al replà d'aquell edifici.
Hem de concloure dient que en breu va aconseguir reconquistar la seva dona, que va tornar a casa seva i, en nou mesos i mig, van tenir una filleta que l'anomenaren Amèlia Sucrès.